A la fi arriba el dia esperat per tots. Sortim avui dilluns direcció Kita per arribar a la població de Namala Guimbala. Són quatre hores i mitja de camí, però aquí tot és imprevisible i ens passa allò que no volem mai que passi: el minibús en què viatgem es queda sense oli de frens i hem de tornar enrere perquè un mecànic ens arregli l'avaria. Resultat: perdem quatre hores. I mentrestant, tota la població de Namala ens espera des de les 11 del matí! Una vegada reparat el minibús, ens posem de nou a la carretera i arribem a la localitat cap a les quatre de la tarda. Tot i així, tothom ens esperà per donar-nos la benvinguda, com us mostrem al reportatge gràfic.
Vàrem saludar l'alcalde i ens acompanyà a veure el cap del poble i la resta de savis que es consideren a les persones de més edat. Vàrem fer les presentacions i els primers parlaments. Danses típiques i balls ens donaren la benvinguda. Ben de nit ens varen obsequiar amb un sopar tradicional, que en realitat era el dinar.
Ja de nit, vàrem anar a la població principal del Cercle per descansar. Entre Kita i Namala hi ha 45 quilòmetres. Cansats per la intensa jornada i sense internet per enviar-vos la crònica del dia, decidim anar a dormir.
Amadeu Jové
Rebuda de l'alcalde i part de la població.
Salutació del cap del poblat i els consellers. Les persones més grans són les que prenen les decisions.
El constructor del centre de salut, amb camisa morada.
Població en general.
Nens amb instruments musicals.
Un dibuix fet per na Koro, traductora i amiga.
El minibús en el moment de quedar-se sense oli de frens.
Aprofitant el temps jugant amb els nens.
Nens amb joguines fabricades per ells.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada